Els desencadenants a curt termini d'una depressió també poden ser vistos com les dues cares d'una moneda. A nivell psicosocial, alguns factors desencadenants aguts podrien ser, per exemple, la pèrdua d'una persona estimada, conflictes en la relació de parella o canvis en una situació vital. Els esdeveniments positius que suposen un canvi de vida, com ara un canvi de residència o la superació d'una prova, també poden desencadenar un episodi de depressió.

A nivell neurobiològic, canvis en determinades hormones, com per exemple les hormones de l'estrès (cortisol), també poden ser factors desencadenants d'un episodi depressiu. 

Un augment de la vulnerabilitat a un trastorn es pot explicar tant per factors psicosocials com per factors neurobiològics.

Les experiències traumàtiques o l'abús durant la infantesa són alguns exemples de factors psicosocials que poden tenir un paper facilitador en el desenvolupament posterior d'un trastorn. Per altra banda, un ambient afectuós i una infantesa estable podrien tenir un efecte protector.

Els factors hereditaris i genètics també tenen una influència en l'augment de la vulnerabilitat o, al contrari, en el desenvolupament d'una major resiliència o una major capacitat de recuperació. Aquests factors, per exemple, poden disminuir o augmentar la quantitat de certs neurotransmissors en el cervell, augmentant o disminuint així el risc d'un trastorn depressiu.

Dificultats psicosocials de llarga duració poden afavorir el manteniment dels símptomes d'una depressió, mentre que el suport social i una teràpia adequada i intensa poden conduir a una resolució més ràpida de la malaltia.