Material d'autoajuda

Hi ha diverses maneres per millorar la teva salut mental.

Informa't sobre els recursos d'autoajuda i emplena un qüestionari per saber si podries estar deprimit.

Més informació

QÜESTIONARI DE DEPRESSIÓ

Tipus de depressió

Quins són els diferents tipus de depressió?

La depressió és un trastorn de l'estat d'ànim o afectiu que, en la majoria dels pacients, es presenta en fases. Això vol dir que hi ha períodes on l'estat d'ànim és normal que s'alternen amb episodis depressius. De vegades, a més d'aparèixer episodis depressius, apareixen episodis de mania que es caracteritzen per eufòria (un estat d'ànim elevat), hiperactivitat, irritabilitat i agitació. En aquest cas, no es diagnostica una depressió unipolar, sinó una depressió bipolar (episodi depressiu en el context d'un trastorn afectiu bipolar). 

1. Episodi depressiu

 

El tipus més comú i típic de depressió és l'episodi depressiu. Un episodi depressiu pot iniciar-se ràpidament en uns dies o lentament durant unes setmanes, i sol tenir una duració de diverses setmanes o mesos. Alguns dels símptomes depressius han d'estar presents de manera continuada almenys durant 2 setmanes per poder parlar d'un episodi depressiu. La majoria de les persones que experimenten un episodi depressiu, tindran més episodis al llarg de la seva vida (trastorn depressiu recurrent). Aquest risc de recurrència pot reduir-se amb un tractament adequat. 

2. Trastorn depressiu recurrent

Quan hi ha una recurrència d'un episodi depressiu, parlem de trastorn depressiu recurrent. 

3. Distímia

La distimia es caracteritza per símptomes depressius menys severs en comparació amb els d'un episodi depressiu o el trastorn depressiu recurrent. Tot i això, el trastorn s'inicia normalment en l'adolescència i és persistent, ja que els símptomes solen durar des d'almenys 2 anys fins a dècades. Algunes persones amb aquest trastorn sofreixen addicionalment episodis depressius. En aquests casos on apareix distima + episodis depressius, es diagnostica doble depressió. 

4. Depressió Bipolar

El trastorn afectiu bipolar (trastorn maniac-depressiu) és un trastorn sever i és menys freqüent que els trastorns unipolars. 

Existeixen dues formes diferenciades: bipolar I i bipolar II. 

Els pacients amb traston bipolar I sofreixen episodis tant depressius com maniacs. Els episodis maniacs poden aparèixer després d'haver tingut diversos episodis depressius, pel que el diagnòstic inicial de depressió unipolar ha d'ésser canviat a trastorn bipolar. Aquest canvi en l'estat d'ànim pot produir-se, bé molt ràpidament (de la nit al dia) després d'un episodi depressiu, o bé després de mesos o anys d'un estat d'ànim normal. Les fases maniaques es caracteritzen per un estat d'ànim excessivament elevat, connectat amb hiperactivitat, inquietud, irritabilitat, loquacitat i disminució de la necessitat de dormir. 

La mania afecta al pensament, judici i comportament social, causant problemes seriosos i dificultats. La pràctica sexual indiscriminada i insegura, o les decisiones financeres imprudents, són algunes de les conductes habituals d'una fase de mania. 

La millor manera de descriure aquesta "confusió emocional" alternant és "passar d'estar al cim del món a estar a les profunditats de la desesperança. 

Trastorn bipolar II. Si els símptomes maniacs són menys pronunciats i no provoquen problemes psicosocials, no diagnostiquem un episodi maniac, sino hipomaniac. De vegades, els episodis hipomaniacs es produeixen després d'un episodi depressiu. 

5. Depressió psicòtica

Una forma especial de depressió és la depressió psicòtica o delirant. La depressió psicòtica es caracteritza per idees o pensaments falsos (deliris) i de vegades també per al·lucinacions. Els deliris solen estar centrats en sentiments de culpa desproporcionats (per exemple, "solament sóc una càrrega per la meva familia" o "he comès un error terrible"), o centrats en una por exagerada d'estar econòmicament arruïnat (deliri de pobresa), o centrats en una por exagerada de sofrir una malaltia severa i incurable (deliri d'hipocondria). Els deliris solen estar presents encara quan existeix evidència del contrari (per exemple, disposar de diners suficients). Els pacients amb depressió psicòtica quasi sempre necessiten ingressar a una unitat de psiquiatria degut a la severitat del trastorn i a l'alt risc de suïcidi. La depressió psicòtica pot aparèixer tant en depressió unipolar com bipolar. 

6. Depressió atípica

Els pacients amb aquest tipus de depressió tenen els mateixos símptomes depressius que els pacients amb depressió típica amb dues excepcions: mentre que els pacients amb depressió típica experimenten una manca d'apetit (sovint seguida d'una pèrdua de pes) i dificultats per conciliar el son, els pacients amb depressió atípica mostren un increment de l'apetit i la ingestió d'aliments i un increment de la necessitat de dormir (hipersomnolència). Aquest tipus de depressió pot ocórrer tant en la depressió unipolar com bipolar. 

7. Trastorn afectiu estacional

Els pacients amb trastorn depressiu estacional (SAD, per les sigles en anglès), mostren els símptomes atípics descrits a la depressió atípica i, a més, els sofreixen solament durant una determinada estació de l'any, en la majoria dels casos tardor o hivern. Normalment, quan les fases depressives acaben, la persona sol tornar al seu estat anímic i de funcionament normal. 

iFightDepression és un projecte de: