Material d'autoajuda

Hi ha diverses maneres per millorar la teva salut mental.

Informa't sobre els recursos d'autoajuda i emplena un qüestionari per saber si podries estar deprimit.

Més informació

QÜESTIONARI DE DEPRESSIÓ

El paper del cervell

El paper del cervell

Durant un episodi depressiu el funcionament del cervell es troba alterat. Concretament, es produeix un desequilibri en el metabolisme dels neurotransmissors i de factors neuroprotectors com el BDNF, fets que alteren certs processos sinàptics. 

De fet, s'han observat reduccions en determinades estructures cerebrals en persones amb depressió crònica que van iniciar la depressió a la infantesa o a l'adolescència (en comparació amb persones no deprimides), fet que reflecteix l'efecte a llarg termini de la malaltia al cervell. A més, certes àrees del cervell semblen funcionar de manera diferent en aquelles persones que estan deprimides.

No obstant això, els mecanismes exactes del que ocorre al cervell quan una persona es deprimeix encara no estan del tot clars des d'un punt de vista científic. És probable que la concentració de neurotransmissors en l'espai sinàptic sigui massa baixa i que hi hagi menys BDNF disponible, donant lloc a un menor nombre de sinapsis i a un arbre dendrític més pobre. 

En els processos depressius, els neurotransmissors anomenats noradrenalina i serotonina juguen un paper destacable juntament amb molts altres neurotransmissors. 

Hem vist que hi ha diferents factors que poden explicar l'aparició i manteniment d'un episodi depressiu. Anteriorment, hem posat alguns exemples d'aquests factors i, a continuació,  adjuntem un llistat de les causes més freqüents:

  • Esdeveniments de la vida -tothom necessita temps per poder afrontar certs esdeveniments vitals estressants, com la ruptura d'una parella o un dol. Quan fets d'aquest tipus  ocorren, el risc de desenvolupar una depressió augmenta, sobretot si es deixa de veure als amics i familiars i un s'aïlla tot intentant solucionar els seus problemes per ell mateix.
  • Dificultats de llarga duració -com per exemple les dificultats financeres o la pobresa, o el fet de tenir cura d'una persona incapacitada poden augmentar el risc de depressió.
  • Aïllament -viure sense contacte social, sense amics o família, incrementa el risc en la majoria de les persones.
  • Malaltia - si una persona desenvolupa una malaltia crònica o una malaltia que amenaça la seva vida, com ara una malaltia cardiovascular, autoinmune o càncer, existeix un major risc de desenvolupar depressió.
  • Els trets de personalitat - Algunes persones amb baixa autoestima o que són excessivament autocrítics poden ser més vulnerables a la depressió. Els trets de personalitat estan relacionats amb l'herència genètica, així com l'educació i l'entorn social.
  • Antecedents familiars - la probabilitat de patir depressió és major si algun dels familiars de primer grau també l'han patit.
  • Història personal anterior - si una persona ja ha tingut un episodi previ de depressió, el risc de tenir un nou episodi és major. Quants més episodis depressius hagi tingut una persona en el passat, més gran és el risc de desenvolupar nous episodis depressius en el futur.
  • L'embaràs, el part, la menstruació i la menopausa - les dones són més vulnerables a la depressió que els homes i les proves suggereixen que aquest fet podria ser degut a motius hormonals. El desequilibri i la variabiliat hormonal causen un major risc en les diferents fases de la vida de les dones. Un exemple ben conegut és la depressió post-part.
  • L'alcohol i l'abús de drogues - Sovint les persones utilitzen drogues per produir certs estats mentals o com a automedicació. En algunes cultures s'observa que els homes que es deprimeixen són altament propensos a abusar de l'alcohol. Cal esmentar que els efectes tòxics de l'alcohol porten a un empitjorament de la depressió. També se sap que  l'ús del cànnabis (que algunes persones l'utilitzen com a relaxant) pot donar lloc a l'aparició de símptomes de la depressió, especialment en adolescents.
  • El son i el patró de vigilia - les persones que experimenten dificultats a la vida sovint tenen problemes per dormir bé i els trastorns com l'insomni, la hipersomnolència (dormir massa) o el despertar-se massa d'hora acostumen a ser símptomes habituals en la depressió.
  • Els mals hàbits de son o l'insomni de llarga duració incrementen el risc de depressió degut tan al desequilibri que produeix com per l'esgotament físic. Dormir és essencial per a la salut física i deixar-ho de banda pot ser poc saludable. Un altre problema relacionat amb el dormir és el de persones que ronquen i/o presenten aturades breus en la respiració durant la nit (apnees). En quedar-se sense aire tenen petits despertars durant la nit impedint que el son sigui reparador i per tant que l'endemà estiguin més cansats. Això també pot afavorir l'aparició d'episodis depressius a llarg termini. En resum, la depressió i els trastorns del son sovint apareixen junts i poden agreujar-se mútuament.

iFightDepression és un projecte de: