La depressió afecta aproximadament a una de cada quatre dones  i a un de cada vuit homes durant la seva vida. Aproximadament el 10% dels pacients visitats als serveis d'atenció primària pateixen de depressió.

La depressió implica canvis en el comportament (ex: retraïment, alentiment de la parla) i de les emocions (ex: sentir-se exhaust o culpable). Aquests símptomes s'associen a canvis produïts en el sistema nerviós central. La depressió ha estat associada a disfuncions dels sistemes serotoninèrgics i noradrenèrgics, així com a l'hormona de l'estrès. Tanmateix, de moment no disposem de cap marcador biològic que pugui ser utilitzat pel diagnòstic clínic de depressió.

Quan parlem de les causes de la depressió és important discriminar entre la vulnerabilitat genètica i aquells esdeveniments que poden ser disparadors. En alguns casos, alguns fets (com les vacances o una promoció laboral) poden "disparar" un episodi depressiu, mentre que en altres casos, no hi ha una causa o un fet disparador identificable. És important tenir en compte, a part dels esdeveniments vitals, que la depressió és una malaltia amb un gran component biològic i, per tant, ha de ser diagnosticada i tractada adequadament d'acord amb les guies disponibles.

La depressió afecta greument a la qualitat de vida i és per això que els pacients són vulnerables a tenir conductes suïcides. A més, la qualitat de vida del pacient i el pronòstic empitjoren si, a part de depressió, hi ha altres trastorns comòrbids.