En funció de la situació de l’adolescent en qüestió, com a professor pots reconèixer un probable trastorn i facilitar a la persona l’accés al tractament. Si l’adolescent s’ha aproximat a tu abans d’acudir al seu metge de família, pots explorar la seva situació actual i intentar esbrinar alguns dels símptomes que està experimentant. Si cal, pots suggerir-li que acudeixi al seu metge de família. Pot ser que l’adolescent prefereixi acudir directament a la visita amb un professional especialitzat, com un psiquiatria infantil o d’adults. Si animes a la persona a que sigui avaluada per un professional, això pot facilitar que accedeixi a les cures i l’ajuda professional.

Com a professor, no és el teu deure ni la teva responsabilitat oferir tractament. Tot i això, pots tenir un paper fonamental en explorar si l’adolescent necessita i/o podria beneficiar-se d’ajuda professional. El suport que tu i el psicòleg escolar podeu oferir-li, és molt important: per l’adolescent, ser capaç de confiar en algú té molt de valor.

Un professor es troba en una posició única per poder parlar amb l’adolescent i preguntar-li com es sent, amb quina intensitat i durant quant de temps s’ha estat sentint així.

Escoltar amb atenció és molt important:

Si prestes atenció tant al que la persona diu com al seu llenguatge no verbal, podràs identificar 3 àrees afectades per la depressió:

• Símptomes psicològics – afecten al pensament, les emocions i la motivació.
• Símptomes físics – són els més comuns; molts cops, la depressió s’expressa a través de símptomes físics.
• Símptomes conductuals – són el resultat de la interacció entre símptomes físics i psicològics.

De vegades és possible ser més eficaç en la detecció d’aquests canvis si ens trobem en la postura d’observador: si creus que algú podria estar deprimit, intenta recordar com es comportava aquesta persona fa 6 mesos. Com era el seu comportament cap a tu i cap als altres? Aquesta informació pot ser útil, tot i que algunes persones s’esforcen per ocultar els seus símptomes perquè es senten avergonyides o diferents a la resta del grup.

Alguns dels signes o canvis al comportament poden ser semblants als que experimentem quan estem trists o angoixats. Per tant, és important diferenciar entre la depressió i l’angoixa o sofriment “normal”. Alguns aspectes poden ajudar-nos a diferenciar aquestes dues situacions (veure imatge).

Per a comprovar si algú té depressió pot ser-li útil completar el qüestionari de símptomes sobre la depressió. Pots trobar l'enllaç a la part superior d'aquesta pàgina o fent click aquí.